manifest blanc:

per un art deslligat de la realitat més obvia, perquè l'art no està mai deslligat de la realitat
una realitat com a interpretació de l'autèntic jo del que crea
l'obra tindrà una intenció
però
el significat estarà a la ment del que l'observa
deslligar i unir sempre la raó i el desig
per un art on no es prioritzi el fet econòmic, ni els estils, tampoc la teoria sobre la pràctica
per un art obert:
a la participació,
al diàleg,
al debat,
als infants que han de ser protagonistes i intèrprets del món de l'art (el seu moment més primari
i autèntic...)
per un art en permanent formació, que serveixi també per a la dissuasió d'energies negatives,
que sàpiga plasmar la comtemporaneitat, els problemes i les denúncies dels abusos del nostre
temps, i alhora que serveixi per humanitzar, per civilitzar els instints de separació, de guerra, de
eterna confrontació...
un art transparent.
un art on els polítics no hi càpiguen ni puguin manipular res,
un art on l'artista convidi a tots els representants de la humanitat sense distincions, sense
missatges misògams ni estúpids,
on els materials i els mitjans només siguin suport, no l'única excusa pel no res i l'avorriment
per un art solidari amb la resta de manifestacions plàstiques, culturals, socials i pel respecte de
l'entorn i la natura
per un art integrador,
espontani, salvatge, transgressor, sincer, senzill o complicat però sempre sincer, il·luminador
per a totes les realitats i coherències, arreplegant energies i solucions aproximades a la
tendresa i a les motivacions intel·lectuals més altes, atrevides, però no distants ni obtuses,
per un art al servei de la creació pura, sense fronteres ni lligams,
que sàpiga viatjar, sense caure, per les arestes de tots els abismes, o si...


toni cortadella, juliol-2009